San Tornemi amb un tema complicat!!! Potser el millor resum que puc fer sobre la religió a Nicaragua és a través del títol de la “indiscutible” “gran” cançó d’Enrique Iglesias: “Es una experiència religiosa”. Per què? Doncs, Nicaragua és un país que té molt arrelada la cultura religiosa, per tant, no podem obviar aquest component en el nostre aprenentatge inicial sobre el país. Igual que en el resum de l’àmbit polític, no pretenem fer cap judici crític ni cap posicionament moral, sinó només descriurem una realitat molt viva i estimada del país.
Nicaragua és un país on predomina el catolicisme, ja que aproximadament un 70% de la població són catòlics. Semblaria que ja està acabat el tema, però la realitat és que Nicaragua és un país d’una complexitat religiosa inimaginable. Dintre del mateix dogma (cristianisme), podem trobar multitud de variants: evangèlics, protestants, adventistes, Testigos de Jehovà, etc (la llista és interminable). Aquest fet es reflexa en les comunitats que habitarem, ja que, per exemple, hi ha una gran presència de microesglésies de les diferents confessions en una mateixa comunitat.
Nicaragua és un Estat aconfessional, és a dir que no reconeix una religió com a oficial del país. No obstant, l’Església Catòlica nicaragüenca sempre ha tingut un paper destacat en la història social i política del país, que encara manté en l’actualitat. Llavors, no existeix una separació real entre Estat i Església, ja que aquesta última té molta influència en les decisions del òrgan executiu (govern). Fins i tot, certes confessions religioses han creat partits polítics que han tingut èxit en les eleccions legislatives (per exemple, l’església evangèlica va crear el partit Camino Cristiano que va obtindre representació al Parlament).
En conclusió, volem ressaltar que la religió i les seves derivacions (divinitat, espiritualitat, etc.) són un principi i sentiment molt profund de la població nica. Així doncs, les referències religioses són una constant en els carrers, comunitats i en les pròpies famílies amb les que conviurem. Conèixer aquesta realitat abans del viatge és molt important, ja que viurem i ens adaptarem en una família nica, on respectarem la seva vida, hàbits, etc, per molt que ens trobem amb situacions totalment oposades a la que visquem aquí (per exemple, la concepció de la religió i església). Us deixo unes fotos que reflecteixen aquesta realitat (una imatge val més que mil paraules).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari!